FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet comestible de l'ordre de les tricolomatals, blanquinós, molt carnós, amb una aroma de farina fresca molt característica, que apareix a la primavera i forma erols en zones herboses (Calocybe gambosa). Cama-sec, especialment el que es comercialitza assecat. fals [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet comestible de l'ordre de les russulals, de barret amb zones concèntriques, en forma d'embut, carn granelluda, làtex de color vinós, que es fa a les pinedes i és el més conegut i apreciat als Països Catalans (Lactarius sanguifluus, L. vinosus i L. semisanguifluus [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roba de color blau fosc de què es fan especialment els vestits de treball. Anar de blavet. Bolet comestible del grup de les llores, de barret amb tonalitats violàcies, verdoses o blavoses (Russula cyanoxantha). Pimpinella morada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet comestible de l'ordre de les cantarel·lals, en forma d'embut, de barret fosc, cama i himeni de color groc ataronjat, carn elàstica i olorosa, que creix en grups nombrosos a les pinedes (Cantharellus lutescens). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les tricolomatals, molsut, de cama esquamosa a la part superior i barret de color ocre pàl·lid amb el marge involut i làmines groguenques, que es fa en boscos mixtos (Tricholoma acerbum). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup de fongs basidiomicets, de carn putrescible i amb l'himeni sobre làmines o sobre porus, al qual pertanyen el camperol, el pinetell, la llenega i el molleric. Individu d'aquest grup. agàric blanc Bolet de soca de l'ordre de les porials, blanquinós, semblant al bolet d'esca [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bolet de l'ordre de les russulals, de color més clar que el rovelló, ocre ataronjat, i làtex de color taronja, abundant en pinedes de muntanya (Lactarius deliciosus). Rovelló 1. Molleric 2. pinetell boixat Pinetella 3. pinetell boixat Rovellola 1. pinetell bord [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Penjoll de glaç, regalim glaçat. Estalactita . Regalim de seu, cera, esperma de balena, etc., que es pren al llarg d'una candela. Tros de ble recremat que forma al capdamunt com un bolet. Cordill prim de cànem. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. pet d'ase Bufassa. pet de llop [o pet de bou] Bolet del gènere Lycoperdon, de l'ordre de les licoperdals, piriforme o ovoide, generalment terrícola. pet de llop d'agulletes Pet de llop de peridi cobert d'agulletes toves (Lycoperdon echinatum). pet de llop de prat Bolet de l'ordre de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lleterola de llet groga i espècies afins. lletraga peluda Bolet no comestible de l'ordre de les russulals, semblant al rovelló de cabra, de barret pelut, llet blanca i sabor picant, que viu en simbiosi amb les estepes (Lactarius tesquorum). [...]
